|
Caldes de Malavella Library
|
ADEQUACIÓ AL PROGRAMA FUNCIONAL
La claredat de comprensió de l'organització dels espais és primordial perquè un equipament com la biblioteca funcioni correctament i en faciliti la utilització pels ciutadans. La correcta relació entre ells, l'adequada relació emb l'exterior i el dimensionat adient de les superfícies han estat, a més, fonamentals per a definir la distribució de la Biblioteca de Caldes de Malavella.
Els accessos se situen en la part central del cos edificat, a la cota de la plaça Mathausen. Aquests divideixen virtualment la planta baixa en dues: una destinada als espais culturals i de formació (que poden ser utilitzats amb independència de la biblioteca pròpiament dita) i l'altra als espais estrictes de la biblioteca. L'autonomia de la primera d'aquestes parts permet que l'equipament es converteixi en un lloc actiu i obert amb la necessària flexibilitat per esdevenir un espai de trobada i intercanvi.
En aquest àmbit d'accés, el punt d'informació general i servei de prèstec i les taquilles se situen a la banda de la biblioteca, mentre que els expositors, les màquines de begudes i les taules i butaques se situen a l'altra costat, just davant de l'accés a la sala polivalent i els espais de suport i formació. Aquests es constitueixen en un cos compacte, aliniat paral·lelament als edificis existents a la banda sud-oest, que allotja també els serveis higiènics i la cambra de neteja. La continuïtat visual entre els espais de distensió i la terrassa-mirador exterior (sobre el sòcol que dóna continuïtat a la cota dels edificis veïns) permet una fèrtil relació entre l'interior i l'exterior al temps que potencia el lligam entre els espais públics d'ambdues bandes.
La zona de la biblioteca, situada al costat noroest de l'edifici, s'articula en tres nivells entorn d'un gran espai lliure a tota alçada contigu als taulells d'atenció. El nivell inferior, aproximadament 1,50 m per sota del carrer Girona, acull la zona infantil, la qual frueix de certa independència que li evita trobar-se en zona de pas cap a la resta d'àrees. La planta baixa incorpora, separades per l'espai a triple alçada, la zona de diaris i revistes (a la banda del carrer Girona) i la zona de música i imatge (a la banda de la plaça), de manera que ambdues siguin fàcilment accessibles des de l'entrada a l'edifici i estiguin relacionades entre sí. La planta superior allotja l'Àrea d'informació general, sub-dividida en tres espais clarament comunicats entre sí, un a cada banda de l'espai a tota alçada i l'altre sobre la zona d'accés. Des d'aquesta planta és possible sortir a una terrassa controlada, situada just davant del taulell, que pot permetre la lectura a l'aire lliure durant els mesos de bon temps.
A la primera planta es troba també la zona de treball intern, just a sobre de la sala polivalent i els espais de formació i suport, format part del mateix cos construit. Un taulell articula la relació entre les zones d'accés públic i les de treball o descans del personal.
Una escala independent de la que porta a la zona infantil comunica les plantes baixa i primera. Un ascensor, situat a la cantonada noroest de l'edifici, garanteix la necessària accessibilitat a la totalitat de les plantes.
INTEGRACIÓ A L'ENTORN
La biblioteca és, per definició, un equipament al servei de la comunitat i, com a tal, ha de ser respetuosa amb aquesta i interactuar-hi de manera adient.
L'ús residencial de la majoria dels edificis veïns i la seva articulació entorn de la Plaça Mathausen, així com la relació entre la nova biblioteca i la resta d'equipaments del municipi són dades que orienten les primeres decisions de projecte, de manera que la biblioteca s'integri en la seqüència dels equipaments públics existents i articuli aquest itinerari urbà amb el recent conjunt residencial.
Amb aquesta fi, la nova biblioteca, situada als afores del que era el nucli històric i fent front tant a habitatges tradicionals d'aliniació com a d'altres de nova creació, permet l'accés tant des del carrer de Girona com des de la plaça Mathausen. Amb aquest recurs, reforçat per la inflexió de les seves façanes al carrer de Girona, la biblioteca esdevé tant un equipament al servei de tot el municipi, com un edifici que contribueix a donar caràcter urbà al seu entorn més immediat i participa de la vida dels seus veïns més propers. La transparència que es produeix a nivell de planta baixa en el vestíbul d'accés i en els espais on es disposen les butaques i taules de lleure (vegis més endavant), permet visualitzar aquest ancoratge entre els espais urbans situats a ambdós costats de l'edifici.
La diferència de nivell existent entre la plaça i el carrer s'aprofita per emfasitzar el recorregut urbà d'accés i remarcar el caràcter públic de l'equipament a través d'unes grades d'entrada, sense que això vaigi en detriment de la necessària accessibilitat per part de les persones amb problemes de mobilitat les quals disposen d'itineraris d'accés de la mateixa importància i claredat que la resta dels usuaris. Un sòcol davant del carrer de Girona, a la cota de la plaça, permet la continuïtat amb la vorera dels edificis situats a la banda sud-est i crea una terrassa que mira sobre l'àmbit d'accés, facilitant la celebració d'actes públics a l'exterior i la convivialitat activa de l'equipament.
ASPECTES MEDIAMBIENTALS
Energies renovables i estalvi energètic
Les consideracions mediambientals comencen molt abans de plantejar-se les instal·lacions d'un edifici. Un enfoc adient les té ja en compte en el moment d'organitzar els espais i definir els materials amb què es construiran. Amb aquesta fi, la disposició de les peces aprofita les condicions naturals de l'entorn per minimitzar els consums energètics i els materials es plantegen respectuosos amb el medi ambient i amb diponibilitat d'etiqueta ecològica, reduint al mínim l'ús dels recursos naturals. El procés prima els elements prefabricats en aquells casos en què es posible (particularment en la construcció de forjats) per tal de minimitzar també el seu impacte ambiental i adopta els mecanismes de protecció solar que s'han definit anteriorment.
Les ventil·lacions creuades, la creació d'un element central d'evaqüació de l'aire a través del triple espai o els aïllaments necessaris a les parets (de factor Km inferior a 0,70 W/m2K) i superfícies vidrades (de factor Km inferior a 3,30 W/m2K), són altres elements que fan l'edifici sostenible des del primer moment.
A aquestes disposicions generals es poden afegir altres directament vinculades a les instal·lacions: una xarxa separativa de sanejament, aixetes dels vàters de doble descàrrega o de descàrrega interrompible, aixetes de lavabos temporitzades, plaques solars que permetin la producció d'aigua calenta sanitària suficient per satisfer més del 70% de les necessitats, detectors de presència per al control de l'enllumentat en les zones de treball intern, ...
QUALITAT ARQUITECTÒNICA
L'edifici no només contribueix a donar una adequada resposta urbana amb la seva implantació i té especial cura en respondre de manera adient a les necessitats del programa, sinó que tant el tractament dels seus espais interiors com la configuració del seu aspecte exterior constitueixen aportacions a la qualitat de l'entorn i a l'experiència dels seus usuaris. La biblioteca ha de ser, en el sentit més ampli, una experiència enriquidora tant pels que en fa ús com per a aquells ciutadans que simplement hi passen pel davant.
Els espais estan distribuits amb claredat al temps que són variats en dimensions i geometria. S'adapten a les necessitats del programa i, a la vegada, estableixen una seqüència variada per als qui els utilitzen. Mentre que el triple espai interior constitueix un punt focal entorn del qual giren la majoria dels espais de lectura, l'espai infantil, de sostre una mica més baix que la resta, ofereix un nou espai a doble alçada, just davant de la façana, on es produeix una entrada de llum que complementa la que entra pel triple espai. A la planta baixa, l'àrea de diaris i revistes ofereix un balcó sobre l'espai inferior i permet allunyar les vistes cap al carrer en distanciar-se de les façanes d'enfront. A la planta primera, el sostre de la part que mira cap al carrer té major alçada que la part que mira a la plaça; a l'extrem sudest, una petita zona de lectura permet aïllar-se als qui no volen estar en sales més grans; al costat de l'escala, la consulta es fa en tamburets i sota una llum cenital.
La pell exterior ha de garantir tant la correcta il·luminació i protecció solar dels espais interiors com la configuració d'un edifici atractiu que manifesti la seva voluntat de servei públic. Si el Centre d'Atenció Primària del municipi ofereix una pell freda i metàl·lica, gairebé clínica, i l'Ajuntament una pell pètria de caràcter institucional, la biblioteca es planteja com un edifici càlid, acollidor, revestit en bona part amb lames de fusta tractada, procedents de tales controlades i sostenibles, les quals matitizen la llum que arriba a l'interior i afronten les necessitats que es deriven de la seva orientació.
RACIONALITAT CONSTRUCTIVA I DE COSTOS
Execució i manteniment
La racionalitat constructiva i de costos i les consideracions mediambientals estan, d'alguna manera, estretament lligats. Per tant, la racionalitat de l'edifici comença per al propi plantejament de l'estructura, la qual és extremadament regular. Plantejada amb pilars de formigó i forjat metàl·lics col·laborants, no només minimitza la generació de residus d'obra sinó que també permet una gran rapidesa de construcció.
La clara diferenciació entre el cos que ha de disposar de grans espais diàfans i el que ha d'acollir els de major nombre de divisions, ajuda a tractar de manera racional la seva construcció, minimitzant els revestiments protectors i simplificant les solucions. La concentració dels nuclis de servei, també ajuda a concentrar certes instal·lacions.
En aquest sentit, el fet que les àrees de l'edifici que poden tenir un funcionament fora de les hores de la biblioteca estiguin clarament agrupades en un bloc compacte, contribueix enormement a facilitar que les seves instal·lacions de climatització i il·luminació, entre d'altres, puguin ser fàcilment autònomes de les de la resta de l'edifici.
La utilització de materials de contrastat comportament, com els terratzos per als terres o els tradossats de panells de virutes de fusta per als arrambadors (en formats que produeixen poques mermes i garanteixen les necessàries condicions acústiques), permet que, a través de materials de cost moderat, sigui possible arbitrar solucions que no només són formalment atractives sinó que requereixen també un escàs manteniment posterior.
|
| |
| Architect |
Farrando Jordi |
| Country |
Spain |
| Region |
Barcelona |
| Climate |
MILD & HUMID, Drier Winter (Mixed Forest and Grassland |
| Total surface area |
1287m2 |
| |
| Download the following files for more information about this project |
|
|
|
|
|
|
)
)
)
)
)
